Catalunya,

ja no som aquí...
Comença l'aventura núm. 2: Donostia.

Catalunya,

J A S O M A Q U Í !!!

Recta final

Deu hores de bus, super comode... ho recomanem a tothom que pugui fer-ho (mes si es per la nit), i ens plantem a Manali. Un poblet al nord de la India, on estem envoltades de natura i passem una mica de fred!

Un rierol travessa el poble de dalt a baix, el poc transit, la tranquilitat amb que va la gent d'aqui, els arbres per tot arreu, i els caminets que no sas per on et portaran, es el que caracteritza aquest petit poblet.

Aqui voliem fer rafting, ja que la zona promet ser impressionant, pero degut a l'epoca dels monzons, ara esta prohibit. Qui sap, potser en comptes d'aixo acabem fent Paragliding (s'esta meditant l'alternativa), que en penseu?jeje.

Un petonas a tothom*

Be, aqui us deixem alguna que altra foto. En la primera podeu enxampar-nos menjant el pastis de Bhagsu, "Bhagsu cake, the real taste that makes you really happy", tremendissim!. Despres a la Marta resant l'Om en un complex budista, a Dharamshala: seguidament compartint una estona amb gent al Temple de l'Or, Amritsar. I la Berta, amb els 21 al temple, tambe.
On sortim parlant amb un indi, es al mercat d'especies, Bikaner.
Les 4 seguents son durant el safari de 3 dies, amb el cuiner, jugant entre dunes i descansant amb els camells.
Les seguents, a Jaisalmer, un poble precios.

*

Ultims 10 dies

Be, be, per aqui seguim, per les rodalies de Dharamshala. Havent fet ja McLeod, just al cim de la ciutat, i tambe els seus voltants, cansades ja una mica del turisme, avancarem dema cap a un altre poblat. Ens hem passat els dies voltant amunt i avall, perdent-nos entre escales, pujades, mes pujades i verd. Escoltar histories increibles dels tibetans, perdrens entre parades de carrers, visitar temples budistes temporals i dedicar algun moment a algun concert improvitzat en algun bar. Llastima que amb el poc temps que passem aqui no poguem dedicar algun grapat d'hores a fer un voluntariat per parlar angles amb estudiants, seria bo per ambdos.

Tambe, just aqui perduts es on hem trobat mes catalans! impressionant. Avui estem una mica apartades, i us fem saber (Sara i Berta) que pensem dedicar el que queda de vesprada a tancar-nos a l'habitacio a guarrejar amb pastissos que hem descobert, au! us semblara increible dedicar temps a aixo... doncs no, tranquils, tambe tenim temps per les cartes!

*

Disfrutant els monzons

Disculpeu la brevetat... pero aprifitem un petit moment per dir-vos que som a Dharamshala, i que es un precios raco, que estem totalment enamorades dels refugiats tibetans i de les muntanyes que ens envolten, i ves, que potser ens quedem! :P

Pd: Aqui fa molt fred!!!


Una abracada a tots

*

"Everything is possible in India"

O aixo asseguren els indis. El que es cert del tot, es que en epoca de diluvis tot just avui hem vist ploure per 3r cop.

Un cop vam marxar de Pushkar, ens vam plantar a Jaisalmer. Un poblet amb molt d'encant al mig del desert... el vent s'ocupava d'omplir-nos el cos de sorra, no patissiu. Vam dedicar-nos un dia a visitar la ciutat i vam adonar-nos que el comu alla era fer un Safari...i la Marta, que se'ns apassiona... Doncs au, dues nits, tres dies en camell pel desert! Tota una experiencia, sobretot pel dolor, dic, es clar. No vegis quin mal d'esquena, de cul, de cames, i del que no son les cames, coi! I a la nit, era del tot interessant fer curses per veure qui s'empassava mes sorra, o qui es treia mes escarbats del cap... Pero les dunes, els guies, el cel, les estrelles i la pluja d'estels, no tenien preu. El que tampoc tenia preu era el menjar, de picant que era...

Un cop acabat el safari, i amb moltes ganes de dutxar-nos, vam encaminar-nos a l'hotel, pero que abandonariem en dues hores, ja que vam agafar bus cap a Bikaner.

Alla hi vam arribar a les 4 del mati i vam anar a l'hotel. Llavors vam perdrens per la ciutat, com de costum. No era massa turistic. Ni gens, de fet. Vam coneixer un noi que va estar amb nosaltres els dos dies (en Zafar), i que ens va portar per temples i pel mercat de les especies, i ens va cuidar bastant, tot i que no va poder evitar cert accident amb la policia, que no ens entretindrem a explicar (no patiu, mames).

Res, que l'unica cosa que no volia visitar la Berta, del pais, era el Temple de les rates. Sabeu on era el cull... de temple, oi? A Bikaner, clar que si! I au, com que no podem deixar de veure res... Oh, deu.

Poca cosa mes, al vespre del segon dia vam agafar un bus per anar cap al nord, i aqui som ara, a Amritsar, la ciutat del temple de l'or (Golden Temple).
Avui, amb certa festivitat privada a celebrar... ara ens n'anem a fer unes bones cerveses.


Pd: Gracies a tots, sou tots molt macos!

*