O aixo asseguren els indis. El que es cert del tot, es que en epoca de diluvis tot just avui hem vist ploure per 3r cop.
Un cop vam marxar de Pushkar, ens vam plantar a Jaisalmer. Un poblet amb molt d'encant al mig del desert... el vent s'ocupava d'omplir-nos el cos de sorra, no patissiu. Vam dedicar-nos un dia a visitar la ciutat i vam adonar-nos que el comu alla era fer un Safari...i la Marta, que se'ns apassiona... Doncs au, dues nits, tres dies en camell pel desert! Tota una experiencia, sobretot pel dolor, dic, es clar. No vegis quin mal d'esquena, de cul, de cames, i del que no son les cames, coi! I a la nit, era del tot interessant fer curses per veure qui s'empassava mes sorra, o qui es treia mes escarbats del cap... Pero les dunes, els guies, el cel, les estrelles i la pluja d'estels, no tenien preu. El que tampoc tenia preu era el menjar, de picant que era...
Un cop acabat el safari, i amb moltes ganes de dutxar-nos, vam encaminar-nos a l'hotel, pero que abandonariem en dues hores, ja que vam agafar bus cap a Bikaner.
Alla hi vam arribar a les 4 del mati i vam anar a l'hotel. Llavors vam perdrens per la ciutat, com de costum. No era massa turistic. Ni gens, de fet. Vam coneixer un noi que va estar amb nosaltres els dos dies (en Zafar), i que ens va portar per temples i pel mercat de les especies, i ens va cuidar bastant, tot i que no va poder evitar cert accident amb la policia, que no ens entretindrem a explicar (no patiu, mames).
Res, que l'unica cosa que no volia visitar la Berta, del pais, era el Temple de les rates. Sabeu on era el cull... de temple, oi? A Bikaner, clar que si! I au, com que no podem deixar de veure res... Oh, deu.
Poca cosa mes, al vespre del segon dia vam agafar un bus per anar cap al nord, i aqui som ara, a Amritsar, la ciutat del temple de l'or (Golden Temple).
Avui, amb certa festivitat privada a celebrar... ara ens n'anem a fer unes bones cerveses.
Pd: Gracies a tots, sou tots molt macos!
*
Un cop vam marxar de Pushkar, ens vam plantar a Jaisalmer. Un poblet amb molt d'encant al mig del desert... el vent s'ocupava d'omplir-nos el cos de sorra, no patissiu. Vam dedicar-nos un dia a visitar la ciutat i vam adonar-nos que el comu alla era fer un Safari...i la Marta, que se'ns apassiona... Doncs au, dues nits, tres dies en camell pel desert! Tota una experiencia, sobretot pel dolor, dic, es clar. No vegis quin mal d'esquena, de cul, de cames, i del que no son les cames, coi! I a la nit, era del tot interessant fer curses per veure qui s'empassava mes sorra, o qui es treia mes escarbats del cap... Pero les dunes, els guies, el cel, les estrelles i la pluja d'estels, no tenien preu. El que tampoc tenia preu era el menjar, de picant que era...
Un cop acabat el safari, i amb moltes ganes de dutxar-nos, vam encaminar-nos a l'hotel, pero que abandonariem en dues hores, ja que vam agafar bus cap a Bikaner.
Alla hi vam arribar a les 4 del mati i vam anar a l'hotel. Llavors vam perdrens per la ciutat, com de costum. No era massa turistic. Ni gens, de fet. Vam coneixer un noi que va estar amb nosaltres els dos dies (en Zafar), i que ens va portar per temples i pel mercat de les especies, i ens va cuidar bastant, tot i que no va poder evitar cert accident amb la policia, que no ens entretindrem a explicar (no patiu, mames).
Res, que l'unica cosa que no volia visitar la Berta, del pais, era el Temple de les rates. Sabeu on era el cull... de temple, oi? A Bikaner, clar que si! I au, com que no podem deixar de veure res... Oh, deu.
Poca cosa mes, al vespre del segon dia vam agafar un bus per anar cap al nord, i aqui som ara, a Amritsar, la ciutat del temple de l'or (Golden Temple).
Avui, amb certa festivitat privada a celebrar... ara ens n'anem a fer unes bones cerveses.
Pd: Gracies a tots, sou tots molt macos!
*
Nata, m'has fet plorar amb el correu. Ets un encant, coi.
ResponEliminaIsa, moltes felicitats (: Un plaer d'any amb voste.
Marc, felicitats tambe, locura de casualitats!
*
(Berta)