Comença el compte enrere

Bé doncs, després de tant de temps, reprenem aquest petit racó.
Hem acabat els exàmens i ara sí que sí, dediquem tot el nostre temps a acabar lligar els preparatius pel viatge.

Està clar que hem fet això una mica a la valenta (una mica, dius?). Però bé, vacunes fetes (Tifus i còlera), i ja tenim la motxil·la que carregarem tot el (sant) dia durant les 5 setmanes que voltarem amunt i avall per aquest gran país.

Segurament la ruta es centrarà en el Nord, i serà en forma de triangle, amb el punt més baix a Jabalpur. Més cap al sud hem decidit descartar-ho, en un atac de seny, ja que amb els Monzones seria impossible visitar-ho bé, a més de l'alt risc de Malària (això, per recomenació dels metges a l'hora de vacunar-nos i mirant-nos amb cara de...bé, amb mala cara, imagineu-vos).

Però bé, segur que qualsevol racó valdrà la pena viure'l.

Hem fet una mica de recolecta també, de gent que coneixem que ha visitat la Índia.
El que ens ha consolat més? que els lavabos no van amb esponja, a canvi de paper (però no, no van amb paper): van amb mangueres!!! No us ho creureu, però és un consol...

Ara el que ens queda és preparar la farmaciola i esperar els visats (d'acord, només em queda esperar-lo a mi - Berta -, perquè les trempades de la Sara i la Marta ja el tenen! a veure si viatjareu soles...).


I després d'un gran(diós) Sant Joan, disfruteu de l'estiu. Nosaltres no deixarem de fer-ho!


Pd: Ja tenim els certificats d'alumnes SICUE!

[- 33 dies!]



*

Primeres passes

Benvolguts/es,

Sóc la Lúa, i com a Lúa hem d'entendre que al darrere s'amaga la conjunció Marta i Berta. Aquest blog neix de la il·lusió que compartim per menjar-nos el món. És així doncs, que decidim crear aquest petit indret per escriure les històries que recorrerem en el nostre camí.


Molt probablement començarem omplint aquestes línies d'incerteses, força, neguits i alegria de cares al nostre primer viatge juntes: la Índia.

Però això només és el principi del camí, no s'acaba aquí el nostre viure, continuarà al Setembre, on ens espera un començar de nou una vida, una aventura a Donosti-San Sebastian, on hi passarem un any sencer.

...has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.


I així esperem que siga el nostre camí. Ple.

*