Benvolguts/es,
Sóc la Lúa, i com a Lúa hem d'entendre que al darrere s'amaga la conjunció Marta i Berta. Aquest blog neix de la il·lusió que compartim per menjar-nos el món. És així doncs, que decidim crear aquest petit indret per escriure les històries que recorrerem en el nostre camí.
Molt probablement començarem omplint aquestes línies d'incerteses, força, neguits i alegria de cares al nostre primer viatge juntes: la Índia.
Molt probablement començarem omplint aquestes línies d'incerteses, força, neguits i alegria de cares al nostre primer viatge juntes: la Índia.
Però això només és el principi del camí, no s'acaba aquí el nostre viure, continuarà al Setembre, on ens espera un començar de nou una vida, una aventura a Donosti-San Sebastian, on hi passarem un any sencer.
...has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
I així esperem que siga el nostre camí. Ple.
*
aqest bloc serà parada obligatòria a partir d.ara i especialment d.aqí unes quantes setmanes x més d.un i una, ntre els q jo m.hi compto
ResponEliminaA veure a veure, ja ens anirem passant doncs.
ResponEliminaEspero que canviis la decoració, que está una mica soso.
Vagi bé!!!
Marta...
ResponEliminaMARTA, t'has quedat amb la direcció? Les HITORIES. LES H I T O R I E S? escolta...no podem pretendre estudiar tot el puto dia i després crear i al cim, fer-ho bé...no podem, Marta. Va, torna'l a fer tu, que jo tinc feina x)
Avui fins les 3 del matí? va.
*
Pd: Iu, caram, quant de temps, tan simpàtic com sempre!
Mari:
ResponEliminaAquí és on et trobaré a partir d'ara??
:( M'encantarà llegir tantes aventures...parada obligatoria!
:D
No sé si ho sabeu, pero Lua és també un llenguatge de programació script :P
ResponElimina-Bernat
Vaja, la Índia. A mi em va més el rollo nord-europeu, tot i que ja sé que és a l'orient on tenim l'origen i la saviesa perduda.
ResponEliminaAixí que te'n vas al País Basc al setembre, Marta? Ja m'ho explicaràs quan ens veiem ara per Barraques, no?
Mari!:
ResponEliminaSegur, segur esteu fent petites passejades per l'Índia en aquest mateix instant, valentes, molta sort.
Berta espero que tot els medicaments s'acabin i et trobis del tot bé. A la Marta records, petons i abraçades i a la Sara no la conec però records també!!
MUA!