Un somni? una realitat!

De somnis en tenim molts, des de petits ja pensem en el que voldríem tenir, fer o ser... però quan som més grans, nosaltres som els qui hem de lluitar per aconseguir-ho, és aleshores quan aquests somnis, es poden fer realitat.

Aquí en podeu veure un gran exemple, un viatge a la Índia. Fa uns mesos no ens imaginàvem que demà ja seríem en un avió destí a Nova Delhi i, una multitud d'emocions recorren el nostre cos; nervis,alegria, por, incertesa, i sobretot, incredulitat.

Per tant, no serveix dir un ja faré... o algun dia... el temps no s'atura, i no sempre pots fer segons quines coses. La vida té diverses etapes, ens fem grans i ens arriben més obligacions, així que aprofiteu el moment!mai sabeu què passarà més endavant.

No et quedis pensant, quina sort que té una o l'altre, sigues valent perquè el que facis, com decideixis viure, depen de tu.


Us trobarem molt a faltar*

Últims dies preparatius

Deu dies. D e u. 10, saps? DEU. Aquests són els dies que ens queden. Després tot s'accelerarà de mala manera. Agafem l'avió i fem Barcelona-Hèlsinki-Nova Delhi, on arribem a les 4 de la nit i acabarem passant la nit a l'aeroport. Al cap de 5 setmanes, just el 6 de Setembre, tornem a casa.

Bé...això de "a casa" és relatiu. En el meu cas, el 7 tinc un examen de recuperació, pel que no tindré temps per dedicar al jet lag, ni per assumir el canvi de temps, de lloc, de sensacions...em guio pel que vaig sentir al tornar de Nicaragua i no vull ni imaginar-me com anirà aquest examen, pel que hauré de córrer a aparèixer a Girona. Suposo que no serà massa més d'una setmana el que podrem dedicar a terres catalanes, abans no tornem a marxar, la Marta i jo, cap a Donosti. Coi, Marta, estem una mica llampades, no?

Estic que no m'aguanto de nervis. Estem.

Aquest és el primer viatge que fem així, a lo loco. Això nostra no pot ser sa. Que no bo, bo sí, segur. Així que de moment, ja tenim tot el que ens hem d'endur (d'acord, tot no, a mi em falta el coi de visat). El bitllet, mapa, guia i medicaments; l'essencial, vaja. I els objectius?

M'estic empapant tot el que puc sobre aquest país: religions, costums, menjars, política, colors, calors, plujes... Espero que allà poguem tenir temps de fer tot el que ens hem proposat (tot i que sabem que mai resulta ser així). Les idees són fer tren de nit, dormir abraçades a les nostres (poques) pertinences, atipar-nos de te, visitar-ne plantacions, vestir típicament, sobreviure als monzons, dedicar-nos a tirar milions de fotos per atavalar-vos, disfrutar tots els colors del país, patir certs dolors gastrointestinals (innevitables), caminar moltíssim, soportar diverses picades de varis mosquits, visitar la nena apadrinada amb la fundació Vicente Ferrer, a Anantapur (on ens acullen 4 dies), visitar monestirs i dedicar-nos una estona als budistes, dedicar totes les hores possibles a escoltar, escoltar, escoltar el que ens puguin dir, i sí, Marta, sí, pujar a un elefant.

Va doncs, ja sols falta encarar-nos als dies que falten per marxar i acomiadar-nos de tota la gent possible. Una abraçada a tots.

*

[-10 dies]