De somnis en tenim molts, des de petits ja pensem en el que voldríem tenir, fer o ser... però quan som més grans, nosaltres som els qui hem de lluitar per aconseguir-ho, és aleshores quan aquests somnis, es poden fer realitat.
Aquí en podeu veure un gran exemple, un viatge a la Índia. Fa uns mesos no ens imaginàvem que demà ja seríem en un avió destí a Nova Delhi i, una multitud d'emocions recorren el nostre cos; nervis,alegria, por, incertesa, i sobretot, incredulitat.
Per tant, no serveix dir un ja faré... o algun dia... el temps no s'atura, i no sempre pots fer segons quines coses. La vida té diverses etapes, ens fem grans i ens arriben més obligacions, així que aprofiteu el moment!mai sabeu què passarà més endavant.
No et quedis pensant, quina sort que té una o l'altre, sigues valent perquè el que facis, com decideixis viure, depen de tu.
Us trobarem molt a faltar*
dimecres, 29 de juliol del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Caram Marta, Olé!
ResponEliminaEstic totalment d'acord, i com depèn de nosaltres... Què fem, agafem força i ens hi llancem? va, si de fet ja ho hem fet. Ara per mi, el més difícil és sobreviure a l'avió...xd
Fins ara! ;*
Berta.
Una cosa m'he deixat!!!tot i que a vegades sembla que tot surt malament, i se us posa en contra... al final tot pot sortir bé!
ResponEliminaSinó, pregunteu-li a la Berta.
Un petonaaaaaaas flor!!!fins aviat*
Molta sort boniques!!
ResponEliminaNata
Bon viatge shurrri!
ResponEliminaEspero veure't quant arribis, aqui la mentrestan la teua shurri et pensa i t'estima:)